Extractes d’alguns missatges enviats a la llista Migjorn el desembre del 2005:
Avui us porte una altra novetat que sembla haver passat desapercebuda pel sedassos dialectògics dels especialistes que ens han visitat. […] A Joan Serrano li sobta que accentuen l’exclamació Jesús quan el que diem, de sempre, per aquí avall, és Jèsus.
La veritat és que sempre li dic Jèsus a l’amiga Maria Jesús Navarro del Fondó de les Neus, però no havia caigut de mon ase pel que fa a la raó. Es tracta d’una è doble oberta claríssima i l’accent recau sobre la primera síl·laba. Així li dic perquè així li diem tots. […]
Aquest Jèsus encara és la forma usual a les Valls del Vinalopó, segons em confirmen. S’acostuma/va a dir Jèsus quan es beneeix la taula i en esternudar algú. Aquesta és la forma habitual al poble i sembla ser que a tota la comarca i això deu haver estat la forma tradicional a la meua comarca.
Li vaig comentar a Joan Serrano anit que això devia ser per influència del llatí Iesus on l’accent ha de recaure en la primera e. Me’n vaig al DCVB i em trobe la meua sospita confirmada:
Etim.: del llatí Iesus, mat. sign. || 1, amb desplaçament de l’accent a la darrera síl·laba per la tendència medieval a pronunciar agudes les paraules llatines.
Per tant, si no m’enganye es tracta d’un altre bell arcaisme fonètic del català que parlem a l’Extrem Sud del País Valencià.
Em podríeu dir si heu escoltat aquesta pronúncia en algun altre indret?
Joan-Carles Martí i Casanova · Elx
ℵ
Tot i que no d’una forma sistemàtica, he sentit moltes vegades al meu entorn dir Jèsus (mot pla amb una è ben oberta) quan algú esternuda. Mai en cap altre context. Normalment, diria que es diu així quan el Jèsus pràcticament acompanya vehementment un esternut especialment escandalós o un seguit d’esternuts. Ho interpreto com una variant expressiva: de vegades la e l’allarguem: jèèèsus. Fins i tot, quan esternuda un xiquet, de vegades es diu jesuset… però si es vol ser més expressiu es pot dir jèsuset.
Joan Mascarell · Tortosa
ℵ
Al meu poble, Alcanar (Montsià), diem Jesus (pronunciat Jèsus) sempre que algú esternuda. També es diu, encara que menys freqüentment, quan està tothom assegut a taula, per a indicar que ja es pot començar a menjar.
Joan Fibla · Alcanar
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...