Definició
Persona que algú reté com a penyora amb una finalitat política o per tal de cobrar-ne un rescat.
Els segrestadors de l’avió retenien com a ostatges tota la tripulació.
Etimologia
[S. XIII] És el mateix mot que el català hostatge [s. XIII] ‘estatge, allotjament’, derivat de hospes, -itis ‘hoste’, amb el sufix -aticu, usat en referència a l’estatge que l’ostatge havia de fer en casa del creditor o d’un mitjancer; emprat en les locucions de fiançament com metre o donar (algú) en hostatge o prendre (el creditor) algú en hostatge (a casa seva), el mot va significar primer ‘fermança, garantia (que es fa posant una persona en poder d’altri)’ i després ‘persona donada com a fiança d’un pacte’.
Usos
Hi ha països africans que han signat tot tipus d’acords internacionals sobre el respecte als drets humans on la policia pot detenir una dona perquè vol interrogar el seu marit i no el troba, i la pot mantenir empresonada, com a ostatge, fins que el marit aparegui. En aquests països la policia tortura, i les presons són plenes d’individus als quals no s’ha formulat cap acusació: alguns han estat tancats per ordre d’un comissari que no ho ha notificat al jutge, però d’altres han estat empresonats per ordre d’un ministre, d’un diputat, d’un alcalde o, fins i tot, d’un cosí del president.
Gustau Nerín, Blanc bo busca negre pobre (Barcelona: La Campana, 2011)Nou del matí. Pati de l’institut. Quatre o cinc nois dels primers cursos em segresten amb tanta violència que no em deixen ni respirar. Els més passius guarden certa distància de la pobra ostatge, però tampoc em treuen els ulls de sobre. Cap Superman no mou un dit per rescatar-me. M’ofego.
Eva Piquer, Alícia al país de la televisió (Barcelona: Empúries, 1999)
Tema de la setmana
Els protagonistes d’aquesta setmana són les etimologies. La Fundació Pere Coromines i Ara Llibres han abreujat el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines en un sol volum: un format útil i pràctic a l’abast de tothom per endinsar-nos en les arrels de la nostra llengua. Què més podem demanar? Les etimologies, doncs, són les d’aquest Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, a cura de Josep Ferrer i Costa.