De la mateixa arrel llatina hospes, hospitis, ‘hoste’, deriven aquests dos substantius. Amb el primer, hostatge, ens referim a ‘l’acció i l’efecte d’hostatjar o hostatjar-se’ (‘allotjar o allotjar-se com a hoste’). Amb el segon, ostatge, ens referim a la ‘persona retinguda com a penyora, amb intenció d’obtenir-ne un benefici econòmic, polític, etc.’: Van dir que no deixarien anar els ostatges fins que no rebessin els diners i un helicòpter per poder fugir.
- David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005)
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...