El sufix ‘-menta’

 

[…] De fet, -menta no és un sufix tingut en compte per les gramàtiques. Però ha de ser considerat, si més no, com un sufix fòssil en mots com ferramenta, impedimenta, vestimenta, clars llatinismes, i altres que s’han anat formant analògicament, la majoria enregistrats als diccionaris: barramenta, cornamenta, enraonamenta, xerramenta. El sufix confereix un valor col·lectiu als substantius derivats a partir de verbs o substantius. La parla popular sol crear-ne força amb aquest valor col·lectiu, reiteratiu o intensiu, a partir de verbs, que són més aviat com una variant augmentativa de substantius d’acció en -ment: acaloramenta, acaparamenta, aplaudimenta, atipamenta, bellugamenta, carregamenta, embolicamenta, empipamenta, ensopimenta, escalfamenta, esvalotamenta, netejamenta, picamenta

  • Jordi Bruguera, «Peculiaritats lingüístiques de la Bíblia catalana medieval», dins Homenatge a Joseph Gulsoy/2 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007), pàg. 31-32

 

 

En català es creen força noms d’acció amb el sufix -ment adjuntat a verbs: agermanament, enfosament, seguiment, moviment, acabament, agraïment, enviament, etc. Però quan es vol donar una idea d’exageració se sol posar en femení. Així, podem dir enfadament, emprenyament o empipament (tots tres sinònims) però també podem dir enfadamenta, emprenyamenta o empipamenta, que és més grossa. Aquesta distinció pot ser útil. Ma tia Mercè, de Falset, un cop va dir-me que No és el mateix el despiste que la despistamenta. I, efectivament, té raó.

 

 

El sufix -menta –femení i lleugerament irònic– indica col·lectiu, conjunt d’elements que intervenen en un fet: cobramenta, pagamenta, vestimenta, apujamenta, cruiximenta, abaixamenta, ascantellamenta, ampranyamenta… És un sistema de derivació que està perdent vigència entre les generacions més jóvens.

  • Hèctor Moret, Sobre la llengua de Mequinensa (Fraga: Institut d’Estudis del Baix Cinca, 1996)

 

 

[…] El sufix -ment només permet obtenir derivats masculins, els quals, un pic formats, poden femenitzar-se per pseudoflexió, de manera que obtenim una nova paraula amb un significat lleument distint: s’hi expressa ‘acció i efecte’ però amb un matís d’augmentativitat (fins i tot d’exageració).

Aquesta proposta descriptiva, en què els derivats femenins es lliguen als masculins, té raó de ser perquè entre femenins i masculins hi ha una relació semàntica estreta. És a dir: es fa difícil considerar que hi ha dos sufixos distints tenint present el lligam semàntic entre empipament i empipamenta. El femení pseudoflexionat, doncs, només aporta el matís d’augmentativitat. […] Si considerem que -ment no fa cap aportació semàntica, és la feminització (la pseudoflexió, de fet) allò que enriqueix semànticament el derivat; no ho podríem explicar de cap altra manera.

  • Xavier Rull, Els substantius d’acció i efecte en català (Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2007)