Definició
Després de tot; al capdavall.
Al cap i a la fi tots sabem que és un ximple, per què li hem de fer cas?
«Estimar és una addicció com una altra, amb motius més complexos, però addicció al cap i a la fi», va escriure Miquel Bauçà.
També: al cap i a l’últim, al cap darrer, a la fi
Usos
Qui sàpiga mirar bé sabrà que a cada casa hi ha una història. Darrere cada porta s’hi guarden secrets coneguts i perdonats per tothom. Al cap i a la fi, la vida de cadascú ja és prou complicada com per anar a arreglar la dels altres.
Imma Cabré, Els senyors del poder (Maçanet de la Selva: Gregal, 2013), pàg. 14Molts catalans es posaran a plorar d’alegria; se’ls haurà d’assecar les llàgrimes amb un mocador. Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades. Seran tan nombrosos que la gent no podrà acollir-los a tots com hostes de les seves vivendes, i els oferiran l’hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari.
Francesc Pujols, Concepte general de la ciència catalana (1918)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és una proposta d’Albert Amargós, de Barcelona, que ens diu: «Quan als anys setanta a casa vam descobrir que no s’havia de dir ‘al fi i al cap’ sinó ‘al cap i a la fi’ ens va fer molta gràcia, tanta que poc temps després vam adoptar la versió trabucada de l’expressió i en vam acabar dient ‘al fip i a la ca’».