Definició
Tuf, olor forta, desagradable.
Etimologia
D’una transformació fonètica de bavarada, ‘baf‘, derivat de baf, en bavrada i bravada, per metàtesi, amb influx de brau i mots de la mateixa família.
Usos
—Aquesta beata, com tu dius, et posa el plat a taula, et renta la roba, et…
Sílvia Alcàntara, Olor de Colònia (Barcelona: Edicions de 1984, 2009), pàg. 102
—Ja hi som! Ja hi som! A més de beata, verge i màrtir! És clar que… —atura’t, es deia, atura’t o te n’hauràs de penedir—, és clar que… de verge, si és que ho ets, deu ser per força, oi?
La Vergeperforça s’aixecà d’un salt, va treure del bufet una ampolla d’aiguardent fet a casa i un got petit, el va omplir a vessar i se’l begué d’un glop.
—No tant com tu ets una barjaula per gust —mentre s’hi acostava amb l’ampolla en una mà i el got buit a l’altra. Després se’l tornà a omplir.
La Gertrudis s’apartà. La bravada d’anís la marejava. I, més que veure-la, se la imaginà, la seva germana, entre ombres, amb la bata d’estar per casa, descolorida.Ara, Diagonal amunt, entre l’asfalt i el ciment que només absorbeixen l’aigua per les seves clivelles, quan s’han obert o trencat, em falta l’olor de la terra que la pluja desvetlla, aquesta bravada ardent i a cops marejadora que puja dels solcs com una invitació femenina i que als camps, de jovenet, m’embolcallava.
Manuel de Pedrolo, Diari 1986 (Barcelona: Edicions 62, 1998)
Tema de la setmana
Pudors i bravades. El mot d’avui és un suggeriment de Jordi Ripoll, de Santpedor (Bages).
No sé si us pot ser útil, però a Igualada es deia “no es pot fer un pet que no pudi”, en el sentit de no poder amagar un fet, una despesa, una cosa fora del comú, que es voldria mantenir en secret i de la que tothom se n’assabenta. Situació típica de localitats petites.
A la Seu també en diem “bafarada”.
Ací a Betxí hi ha un mot semblant, és *brafada.