Rodamotaires del món,
Com ja sabeu que fem de tant en tant, la setmana passada us vam proposar un enigmot o enigma amagat als mots, i us demanàvem que trobéssiu quin era el tema que s’amagava en els mots enviats durant la setmana: marrada, xicalla, calaixera, voltera i lligam. Aquí trobareu les bases completes del concurs.
Mitja dotzena d’intrèpids ja van intentar treure’n l’entrellat dilluns mateix, quan només havia rodat el mot marrada, amb propostes tan curioses com «el corredor mediterrani», la «fórmula 1», «terminologia marinera» o, mai millor dit, «equivocació». L’enhorabona per matinar tant i, sobretot, per la inventiva!
Dimarts i dimecres encara van arribar algunes propostes una mica esotèriques (les falles valencianes, els missatges del papa Francesc…), però alguns subscriptors començaven a posar els punts sobre les is: Beatriu Pasarín, de Cornellà de Llobregat; Marina de Ugarte, de Barcelona; Eva Casanova, de Vilafranca del Penedès; Jordi Gutiérrez Jané, de Menorca, i Albert Dalmau, de Calonge (Baix Empordà), sospitaven que l’enigma era de naturalesa lletruda: presència de consonants dobles (rr, ll), dígrafs (rr, ll, ix…). Era una possibilitat, però la voltera de dijous la va desbaratar.
Dimecres Gonçal Calvo, de Badalona, assajava una arriscada explicació lingüística: es tractaria de «mots a partir dels quals se’n pot formar un altre per metàtesi». Metàtesi és, DIEC en mà, la ‘inversió de dos fonemes o de dues síl·labes, generalment contigus, en una cadena fònica’. Una metàtesi famosa és el binomi àguila/àliga, tots dos correctes. xicalla fa quitxalla, marrada fa ramada i calaixera fa queixalera.
El mateix dimecres i sobretot dijous, la resposta més popular va passar a ser «mots derivats» o formats afegint un sufix a la paraula arrel: marrar + -ada = marrada; xic + -alla = xicalla; calaix + -era = calaixera; volt + -era = voltera… només faltava saber el mot del divendres per confirmar aquesta hipòtesi, subscrita per Teresa Cau, d’Argelers (Rosselló); Sem Isaac Rodríguez de Tudanca, de Castalla (l’Alcoià); Imma Estany, de Sant Guim de Freixenet (Segarra); Carme Galí, de Sant Cugat del Vallès; Carmina Ferré, de Constantí (Tarragonès), i Elisenda Laborda i Clopas, de Martorell. Divendres, però, el mot que rodava era lligam, que no lligava. Alguns encara van insistir en el tema dels sufixos, però tot i que -am és efectivament un sufix, lligam no és un mot sufixat sinó que ve del llatí ligamen, -inis (l’-am no hi indica ‘conjunt o gran quantitat de’, com sí que passa en mots com ara brancam o turistam).
Atenció a una resposta enginyosa de Francesc Xavier Gil i Aysa, de Barcelona, que dijous deia que «tots els mots es poden dividir en dos: mar|rada, xic|alla, calaix|era, volt|era», però ja deu sospitar que la cosa no va per aquí, perquè afegeix: «I ara és quan demà no encaixa». Doncs sí que encaixa perquè posats a dividir, lligam també és divisible per dos: lli i gam. No era aquest el tema que havíem pensat, però mira, el donarem per bo.
Hi ha alguns subscriptors que, influïts per les expressions llatines i els mots papals de fa un parell de setmanes, troben una misteriosa seqüència en les inicials dels mots, que corresponen totes a xifres romanes: M[arrada] (1.000), X[icalla] (10), C[alaixera] (100), V[oltera] (5) i L[ligam] (50), que sumen 1.165. Si al seu torn en sumem tots els dígits (1+1+6+5) el resultat és 13, que és l’any en què som, però això és una casualitat de la vida, com també ho és que l’any MCLXV Guillem I accedís al tron d’Escòcia, aleshores un reialme independent. Qui primer suggereix aquest tema (dijous) és Joan Moratinos, en companyia (divendres) de Miguel Roig Comamala, de Barcelona; Toni Major, i Oriol Garcia Codina, de Girona. Tampoc era aquest el tema previst, però també el donarem per bo perquè la vida és així, plena d’atzars i casualitats (fixeu-vos que tots els qui proposen aquesta explicació numèrica són homes).
I ara sí que toca: la primera resposta correcta ens la va enviar dijous a la tarda Antoni Tudurí Gibeli, de Maó (Menorca), que es mereix una medalla com a desentrellador d’enigmes:
El tema em sembla que és l’edat dels autors citats en els mots: l’any 2013 tots faran 50 anys. Són nascuts l’any 1963. Uns jovenets!
Dilluns amb el mot marrada són citats en Màrius Serra (Barcelona, 1963) (De com s’escriu una novel·la) i en Vicenç Pagès (Figueres, 1963) (Els jugadors de whist).
Dimarts amb xicalla l’autor citat és en Manuel Baixauli (Sueca, Ribera Baixa, 1963) (L’home manuscrit).
El dimecres el mot era calaixera, i repeteixen els autors (en ordre invers) Vicenç Pagès (El llibre de l’any) i en Màrius Serra (article «Calaixeres»).
Avui dijous amb voltera, l’autor és en Sebastià Perelló (Costitx, 1963) amb el conte «Perquè sí» (Mans plegades).
Demà divendres potser sortiran en Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) (Un país de butxaca) i Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) (Xocolata desfeta). El mot, en aquest cas, no té gaire importància a l’hora d’esbrinar l’enigmot.
He hagut de fer unes quantes marrades i volteres al cap abans d’arribar a trobar la solució!
Fixeu-vos que dijous ja endevina quins serien els autors citats l’endemà! Llàstima que no l’encerta en les obres citades (d’en Bezsonoff vam citar un fragment del seu llibre autobiogràfic Una educació francesa, i d’en Joan-Lluís Lluís un passatge d’A cremallengua), però no hi fa res.
Ja veiem alçar-se un clam d’indignació: «Això és fer trampa!». Mentre que la majoria buscava el lligam que tenien els mots en si, altres es fixaven en altres elements dels missatges. Com sabeu, a ‘Cada dia un mot’ no només hi ha el mot del dia sinó, naturalment, la definició, sovint un o més exemples, quasi sempre l’etimologia i un o dos passatges que il·lustren l’ús del mot. Algun cop l’enigma s’havia amagat a les etimologies; aquesta vegada calia parar atenció als passatges i no als mots: la sisena d’autors citats (Serra, Pagès, Baixauli, Perelló, Bezsonoff i Lluís), efectivament, fan tots 50 anys enguany. L’endemà vam rebre una altra resposta correcta d’en Joan Bosch, d’Elna (Rosselló), acasat a Tolosa de Llenguadoc, que ho té més fàcil per descobrir el tema perquè ell també és de l’esplet del 63. Felicitats Joan i felicitats a tots els autors quan els toqui.
Considerarem correcta també la hipòtesi d’Anna Salvador i Junyent, de Sant Gregori (Gironès), i Marta Ris, de Barcelona: amb les tres primeres lletres de cada mot es pot formar un altre mot diferent: mar[rada], xic[alla], cal[aixera], vol[tera], lli[gam]. Una variant més arrissada d’aquesta idea ens la proposa Carme Gràcia, de l’Hospitalet de Llobregat: també és poden formar nous mots sumant les tres primeres lletres de cada mot amb l’última: mar[rad]a, xic[all]a, cal[aixer]a, vol[ter]a, lli[ga]m. I, encara, amb les lletres descartades, podem fer altres mots o anagrames: rad > dar; all (i també > lla); aixer > reixa i xaier i xaire; ter > ret i ert; ga > Ag (símbol químic de l’argent). I així anar fent (i desfent o desconstruint). (Fixeu-vos que totes les que juguen amb els mots són dones.)
Els premis se’ls enduen l’Antoni Tudurí per haver estat el primer encertant, en Joan Bosch per haver estat l’altre (ningú més ha caigut en això dels anys, i mira que en els enllaços al peu dels mots enviats havíem anat deixant pistes, sobretot dimarts, dijous i divendres, i a la web tota la setmana) i l’Anna Salvador, guanyadora del sorteig que hem fet entre les altres respostes que hem donat per bones (a cada encertant se li assigna un número, el de l’Anna era el 6 i el 6 ha estat el número Plus del sorteig de dissabte 23 de la Loto 6/49).
Us recordem com sempre que llegim totes les respostes amb molt d’interès (algunes fins i tot ens donen idees per a futurs enigmots!) i que us agraïm la participació. Un agraïment també a Edicions Tres i Quatre, que han tingut la gentilesa de donar-nos els llibres per als premis.
Que vagi bé i fins al proper enigmot!
Jordi Palou
El Montmell (Baix Penedès), 25 / març / 2013
Els cinc mots del concurs
http://rodamots.cat/2013/?w=12
Bases de participació
http://rodamots.cat/escreix/enigmot-marc-2013-bases/
Cada dia un mot
http://rodamots.cat/
Comentaris recents
ceba [2]
El mot ceba al País Valencià també s'empra per ...
ceballot
També és com s'anomena el calçot a part de l'Al...
a quin sant?
"Per quins cinc/set sous ?" en català?...
abrigat com una ceba
La ceba es una planta sencera amb fulles, tija i a...
quina en fora que
Una condecoració per la frase del dia. Efectivame...