Definició
1 Edifici de planta baixa, cobert de teula, en un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de les panses posades a assecar. És característic de la Marina.
2 (per ext.) Tipus d’habitatge dispers i d’estiueig.
Etimologia
Variant valenciana de l’àrab reduplicat rafraf, de raff (d’on prové el mot ràfec, ‘part de la teulada que sobresurt del pla d’una façana’), a través d’una pronúncia vulgar ref-raf, amb -f sonoritzada.
Usos
Una altra comarca on es va comercialitzar bastant aquesta fruita fou la Marina Alta: el 1800 rendia uns 18.000 quintars de figues, que s’exportaven seques a França i Catalunya. El terme més dotat d’aquests arbres era el de Xàbia, amb una producció de 18.000 arroves. El 1881, encara s’embarcaven a Xàbia 475 quintars de figues seques destinades a l’estranger. Ara, el 2009, tot això és història i solament podeu trobar alguna figuera que sobreviu vora una caseta o un riurau per a regal dels seus veïns.
Ferran Zurriaga, «Les esponeroses figueres», dins Herbari: viure amb les plantes (Publicacions de la Universitat de València, 2012)El Batiste no comprenia, estranyat, la negativa d’ella a anar cap a les Arenes o al Portijol. Però com no era gaire nadador —no s’havia ficat mai dins l’aigua— li estava agraït a ella perquè preferia el passeig per les hortes, per la carretera de Gata o pels riuraus de la falda del Montgó. Allí tenia la seua hisenda major l’afortunat promés. Un dia anaren tota la jornada, ella amb els seus pares Sidoro i Mercé. Tots es quedaren meravellats del grandiós casalici que tindria per morada la minyona quan fos casada amb Batiste. Amples arcades de riuraus per a guardar els canyissos de pansa a la nit.
Jordi Valor i Serra, «Rapsòdia tràgica», dins Històries de muntanya i de vora mar (Alcoi: SCA, 2009)
Tema de la setmana
Mots amb més vocals que consonants
Atenció que no es pronuncia com rau-rau, amb totes dues r com la r de Roma, sinó amb la primera r com a Roma (vibrant múltiple) i la segona com a cara (vibrant senzilla).
Veient l’etimologia, potser aquest mot està relacionat amb rafal, paraula encara viva al Camp de Tarragona (si més no a Constantí), que significa un tendal sostingut per quatre pals, al costat d’un hort o barraca. Segons el DIEC: “Cobert sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una façana, a una paret, especialment el que és construït davant el portal o el terrat d’una casa per tal de guardar de la pluja o del sol”. Segons l’Alcover-Moll, “Cobert de teulada o enreixat de ferros o fustes, sostingut per pilars, generalment davant el portal o en el terrat d’una casa, per a defensar de la pluja, del sol, etc. (Reus, Ribera d’Ebre)”.
És quasi imposible que provinga de l’àrab, per una questió històrica. El terme “riurau” no apareix fins al segle XVIII a una visita pastoral al terme de Xàbia i a un capbreu de Gata de Gorgos. Com pot ser que si porvé de l’àrab no aparega a cap font anterior?
Quan trobem informació sobre l’elaboració de les panses en temps dels “moros”, com a molt apareix la definició “caseta para hacer pasas”, si en eixa època haguera existit el terme “rafraf” o similar, apareixeria a les fonts. Queda molt romàntic allò de que vinga de l’àrba, però crec que Coromines no anava encertat. Lluís el Sifoner ho relaciona amb “rurau” (occità), peròbo, vinga d’on vinga, és una paraula exclusivament e intrínsecament valenciana. Ah, i una variant és que a Gata de Gorgos es diu (i s’escriu) “risau”. Tot això i moltes més coses sobre el món de la pansa i els riuraus podeu trobar al perfil del facebook “Riurau Amb Panses” i al (meu) llibre “Els Riuraus. L’elaboració de la pansa”, d’Edicions Tívoli http://riuraus.blogspot.com.es/2015/10/els-riuraus-lelaboracio-de-la-pansa.html