La meva àvia, que era de Sant Martí de Tous, Anoia, quan es referia a algú que considerava molt mala persona, deia: «Malaguanyats nínxols que vaguen!…», referint-se a que tots hi guanyarien si ja fos mort i enterrat.
—Josep M. Ribaudí (Igualada)
I al Diccionari català-valencià-balear trobem això:
«Malaguanyat pa que menges!»: es diu a un home molt malfeiner o inútil. «Malaguanyat bastó que vaga!»: es diu per indicar que caldria bastonejar algú. També es diu «Malaguanyat vit de bou!». Té un ús especial formant una afirmació equivalent a «no cal dir-ho! no en mancava d’altra!» (Tortosa). «Vindràs avui?—Malaguanyat!» (=és clar que sí).
Torneu a malaguanyat -ada
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...