En valencià també es fa servir l’expressió un bonàs com un cabàs, referida a una persona excessivament bona, de geni dòcil, crèdula i afable, que sempre va amb el cor a la mà, que és un bon jan, un bonastre. Aquesta expressió l’empra Enric Valor en la seua prosa literària. Així, en la rondalla «Abella» podem llegir: «Però el de la Barcella era un bonàs com un cabàs».
Eugeni S. Reig, Les nostres paraules (València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2008)
Torneu a un cas com un cabàs
Comentaris recents
llòbrec -ega
Segons l'Onomàsticon de Coromines, el nom del riu...
comare
Sempre m'ha fet peça l'equivalent anglès: mi...
amarar
També "amerar"? "Amerar" no sols és la forma ant...
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...