En valencià també es fa servir l’expressió un bonàs com un cabàs, referida a una persona excessivament bona, de geni dòcil, crèdula i afable, que sempre va amb el cor a la mà, que és un bon jan, un bonastre. Aquesta expressió l’empra Enric Valor en la seua prosa literària. Així, en la rondalla «Abella» podem llegir: «Però el de la Barcella era un bonàs com un cabàs».
Eugeni S. Reig, Les nostres paraules (València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2008)
Torneu a un cas com un cabàs
Comentaris recents
paret seca
Quan en un àpat tarden a servir el beure (sobreto...
paret seca
A Llampaies, a l'Alt Empordà, fer paret s...
barri
A Viladecans també!!...
fer més por que una pedregada
Cert, jo de la meva mare sempre he escoltat aquest...
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...