Jesús Bernat Agut, d’Almassora (la Plana Alta), ens fa arribar aquesta informació:
Voldria afegir una aportació oronímica, una mica dura, rocosa, al mot esqueix. L’he trobat a diversos documents (Visures de Vistabella) i els transcric com hi apareixen:
– en lo collet trobaren altra fita vella entre dos esqueyxos de roca (1597, 12)
– a la mà dreta de un esqueix de roques que tira a dita Moleta (1658, 15)Com era d’esperar, Joan Coromines al DECLC ja en deia coses:
Esqueix, esqueixos Esqueix apareix ja en Ant. Canals, c. l’a. 1400: «O fortuna! — on és la corona reyal? Certes, ab tu cau soptozament, e cerca en qual esquex de rocha, o en qual cova, se porà miyls amagar», clama el general vençut en Scipió e Aníbal […]: doncs ‘badall o escletxa en el rocam’; altres vegades la mateixa combinació sembla ser, en sentit menys profund, ‘angle o racó en roquers accidentats’: «Tirant preguà a Diaphebus, ab aquella més amor que pogué, que restàs detràs un esqueix de roca que allí havia», J. Martorell; en aquesta mateixa combinació s’usa encara a Mallorca: «troba una / imatge de Maria, / dins un esqueix de roca, / com l’auba resplendent», Bartomeu Guasp (nat 1891); però aviat, donada la freqüencia d’aqueixa combinació, es comença d’usar esqueix tot sol, el·lípticament: un «esqueix del Comellar de Martorell» s’esmenta el 1541 (Serra Vi., Pinós i Mataplana III), referint-se a les cingleres de Vallcebre, totes elles entrants, xamfrans i covarxes en la penya; Ets Esqueixos, vora unes retxes, és un accident en la costa veïna a Maó (1964).
Torneu a esqueix
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...