El pa de pessic, espècie de bescuit o tortada fina, ja figura en el Baró de Maldà: «melindros en assafates i, después, amb les assafates de pa de pessic o bescuits d’ou, ensiamades, rosques, tortells, coques»: són famosos els de Barcelona, Maresme, Arbúcies, etc.; mentre que algú assegura (1975) que això no és valencià sinó bescuit (però és clar que no és el mateix, i les dues coses conviuen). Altrament, la idea bàsica d’això és general: ja va per aquest camí l’ús jueu valencià que hem vist en JnEsteve [«pecic o coqueta de pa de la pasta levada, lançada en loc foc per los juheus o juhies, com pastaven» (1472)]; uns pessics de dacsa, EValor . . .
- Joan Coromines, entrada pessigar (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VI)
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...