De la mateixa arrel llatina hospes, hospitis, ‘hoste’, deriven aquests dos substantius. Amb el primer, hostatge, ens referim a ‘l’acció i l’efecte d’hostatjar o hostatjar-se’ (‘allotjar o allotjar-se com a hoste’). Amb el segon, ostatge, ens referim a la ‘persona retinguda com a penyora, amb intenció d’obtenir-ne un benefici econòmic, polític, etc.’: Van dir que no deixarien anar els ostatges fins que no rebessin els diners i un helicòpter per poder fugir.

• David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005)