Definició
Fer sanglots; plorar fent sanglots.
Castigat i sense llepolies, el Màrius sanglotava en un racó.
Estava desfet per la notícia i no podia parlar sinó sanglotant.
Etimologia
Del llatí singultare, ‘exhalar sanglots, sospirar desoladament i amb veu plorosa’; la transposició de -ul- en -lu- s’explica millor fonèticament, si es produí primer en el verb i d’aquí passà al substantiu singultus, malgrat el procés de derivació llatina.
Usos
La tarda del tres de març, el dia que feia mig any just que érem a Xile, arribà una carta a nom del pare amb cal·ligrafia anglesa i traç acurat. El remitent duia el nom de l’àvia Ramona. El pare se la guardà a la butxaca pressentint que allà a dins hi havia una notícia nefasta. No va gosar-la obrir fins tard de la nit i aleshores vaig sentir com sanglotava, mentre la mare mirava de consolar-lo. La carta l’havia escrit l’oncle Joan, aquell noi pèl-roig, casat amb la tia Pepeta, i duia la notícia de la mort de l’avi Celestí a causa d’una cirrosi aguda. D’una manera misteriosa les coses lligaven. L’avi feia sis mesos que era mort, el seu traspàs esdevingué casualment i de manera inexplicable, a la mateixa hora que el pare es despertava envaït per l’angoixa quan el Winnipeg atracava al moll de Valparaíso.
Montserrat Julió, Vida endins. Crònica d’un exili a Xile (Barcelona: Viena, 2003)En anar a parlar-li, em diu:
Lluís Ferran de Pol, Un de tants (Barcelona: Club Editor, 2009)
—T’he sentit. Us n’aneu…
M’agafa les mans:
—Tinc por… —es queixa.
Es porta els meus palmells al pit. Sento als dits el sord martelleig d’una sang desbocada.
—Tinc por —hi torna.
Ens abracem. Sanglota. S’estreny contra el meu uniforme de vençut. Els seus besos són amargs de llàgrimes…
Tema de la setmana
Mots ploraners