Definició
Fer tornar groc o groguenc; descolorir; tornar-se grogós.
La sequera ha esgrogueït els boscos.
Guardava aquelles fotografies que els anys havien esgrogueït.
Com t’has esgrogueït de la malaltia.
Etimologia
De groc, del llatí crocus, ‘safrà’ i ja usat també com a nom del color groc, i aquest, del grec krókos, ‘safrà’.
Usos
Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d’uns poemes poc assequibles;
o la imatge d’escuma benigna
de la platja de quan era petita.El do del piano un matí de diumenge
Marta Pessarrodona, «Coses que m’estimo», dins A favor meu, nostre (Barcelona: La Sal, 1981)
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.Per què tan sovint —em demano— les edicions de poesia, amb les seves cobertes invariablement severes, han de presentar aquella fila esgrogueïda i trista un cop són exhibides a les lleixes de casa el llibreter? Es diria que amb les seves pàl·lides rengleres suggereixen, més que no cap sublimitat poètica, la prosaica submissió d’una cinta transportadora, com d’algun impersonal servei d’empaquetatge.
Pere Ballart, «La poesia dels morts (o de qui es vetlla)», Caràcters, núm. 27, abril 2004
Tema de la setmana
El grog de divendres no tenia res a veure amb el color groc, però com que sona igual ens hi ha dut tant sí com no: aquests dies veurem uns quants verbs derivats de colors.