Quan, en la seva anàlisi, l’Honorat del Rom titllava d’embogidora l’actuació de l’orquestra, calia donar-li la raó, tot i tenint en compte les minses aptituds musicals de l’apotecari el qual —en paraules del calafat Forques— amb prou feines distingia un vals de Strauss de l’estridor de la serradora de les drassanes. L’antiga banda, l’entranyable Harmonia Fluvial dels dies de L’Edèn, força malmesa quan la davallada de la conca del 1918, quedà quasi anihilada per la civil: ni les lamentables baixes (un trompeta a Terol, el bombardí al Carrascal, un clarinet a la batalla de l’Ebre) ni l’exili de l’helicó a Mèxic van ser coberts.

, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)

Un diari pot servir
per gran nombre de propòsits.
Més que per comunicar,
hom el fa servir d’objecte
de sociabilitat.
Un adult, a la taverna,
pot fer molt de si mateix:
pot tossir o pot emetre,
tota mena de sorolls
guturals. Amb la cullera,
remenar amb estridor
el cafè que hi ha a la tassa.
Un diari li permet
de girar pàgina a pàgina
i pegar un copet damunt.
Ja no sap què fer excepte
que mirar-me de reüll,
per saber si l’avaluo.

Rudiments de saviesa (Barcelona: Empúries, 2005)