Definició
1  Excessivament entusiasta, zelós, especialment en qüestions religioses, polÃtiques, etc.
Una colla de fanà tics del Tottenham van estossar un seguidor del Fulham.
2  Que té una admiració apassionada, entusiasta.
És un fanà tic de la pintura i no es perd mai cap exposició.
Etimologia
Del francès fanatique, i aquest, del llatà fanaticus, ‘inspirat, ple d’entusiasme’, derivat de fanum, ‘temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, CÃbele i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions mÃstiques violentes. A l’antiga Roma, un fanà tic era un il·luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris mÃstics.
Usos
Només els fanà tics no s’equivoquen…
, 20.05.1957, Diari 1952-1960, recollit a Aforismes (Alzira: Bromera, 2002)
   Potser tots aquells qui es pensen que no s’equivoquen, precisament per pensar-s’ho, ja són «fanà tics».
   En el fons, si el fanatisme no és això, ¿què és?La bona fe, la bona fe… Els fanà tics, ¿veieu?, tots són gent de bona fe.
Joan Fuster, Judicis finals (1954), recollit a Aforismes
Tema de la setmana
Joan Fuster (Sueca 1922-1992)