Definició
Pertanyent a ells o a elles.
Els germans demanaren explicacions a llur pare.
La conferència glossava els autors lliberals i llurs teories.
Etimologia
Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
Usos
A la Catalunya del Nord, el llur està estès i generalitzat en la llengua parlada, fins al punt que sovint, per analogia amb les altres formes possessives, inclou l’article preliminar: «S’ha mort el llur gos», «Han venut la llur casa». També per analogia es pot sentir fins i tot, en certes comarques, «Ha vingut la llura filla».
Joan-Lluís Lluís, «El llur, encara és nostre?», dins A cremallengua. Elogi de la diversitat lingüística (Barcelona: Viena, 2011), pàg. 135
Tema de la setmana
A cremallengua. Elogi de la diversitat lingüística, de Joan-Lluís Lluís.