I arriba un moment que Vicent Sanchis em diu que Joan Fuster no volia publicar-la [una entrevista que li havien fet], i la revista ja estava tirada. Vaig anar a sopar amb Fuster, i pensa que ell em va dir al final: Vinga, va, feu el que vulgueu. És veritat que aquell dia Fuster va caure un bac, i va estar malament uns dies, i a partir d’allà va mantenir que sempre l’havia prohibida. Durant molt de temps no vaig poder anar a parlar amb ell. Se’n va armar una de molt grossa. No és que es va publicar una entrevista, és que era la coberta d’aquell número!

Eliseu Climent entrevistat per Francesc Bayarri, «Vint-i-cinc anys amb ‘El Temps’» (Serra d’Or, febrer 2010)

Però va fer el destí, o la casualitat, o tal vegada un mal esperit, que Rosella caigués damunt un massís de plantes del jardí que voltava el palau, cosa que li salvà la vida. Així i tot, baldada sí que en va quedar, del bac, i sense forces per a alçar-se va començar a queixar-se amargament:
   —Ai, quina malaventura la meua! Ai, que el meu marit no em vol! Ai, tan bé com vivia jo en la meua caseta de la Penya Roja!

Enric Valor, «Les velletes de la Penya Roja», dins Rondalles valencianes 1 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 57