Definició
Posar una embarcació en disposició de mantenir-se sobre l’aigua i navegar.
Després de la tempesta els va costar tornar a posar el llagut en surada.
Etimologia de posar
Del llatí tardà pausare, ‘aturar-se; cessar’, derivat de pausa, ‘parada, deturada’; va reemplaçar moltes de les funcions del verb pondre i formà molts derivats (anteposar, imposar, etc.) supletoris d’infinitius corresponents a derivats del verb ponere (els formats amb posició, pòsit, positiu, positor: imposició, expòsit, dispositiu, impositor, etc.).
Usos
De veritables filòlegs, la Secció Filològica [de l’Institut d’Estudis Catalans] no en tingué més que dos: un, que era pur instint i voluntat indomtable, però de formació anàrquica i tempestuosa, el mallorquí mossèn Antoni Maria Alcover; i l’altre, fred, precís, rigorós i científic, el barceloní Pompeu Fabra. Tots els altres d’aquell temps, poetes o escriptors eminents, eren, però, més fets per decorar una acadèmia de les que fan bonic i vesteixen un país, com la francesa i l’espanyola, que per posar en surada, com diuen els pescadors, i dotar de veles noves i fortes, que la portessin a navegar altre cop pel món culte, una llengua que feia aigües d’abandó per tots costats: la nostra llengua catalana.
Gaziel, Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. II (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 238
Tema de la setmana
Gaziel