Definició
Calendari en què es pronostica el temps que farà en les diferents èpoques de l’any.
El Diccionari català-valencià-balear puntualitza: «És paraula usada per la gent vulgar i de poca lletra».
També: parenòstric
Etimologia
Deformació vulgar de pronòstic per contaminació de parenostre.
Usos
En un viatge a Porto, compr, a l’espatarrant llibreria Lello, l’almanac O Seringador. En veure’l vaig pensar tot d’una en el «parenòstic» que sempre va estar penjat a cal meu padrí. Ara tornen, amb nous formats, però amb les velles pretensions de sempre: pronosticar el temps, el futur i les bones pràctiques, no només les pageses. El «parenòstic» era una obra imprescindible a la pagesia mallorquina. Era, i és, una publicació anual amb informació ordenada com en un calendari, s’hi poden trobar dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, diades de festes populars, santorals, mercats i fires, remeis casolans i consells diversos. Àrabs i jueus importaren aquests antecedents als calendaris actuals, que, amb la invenció de la impremta, convertiran els almanacs o pronòstics en publicacions molt populars. Almanac prové de l’àrab al-manâh (el Calendari) o al-manaakh (el Clima); en canvi la paraula «parenòstic» és una espècie de joia filològica, en persones de poca lletra el pronòstic es va convertir en «parenòstic» o «parenòstric», per assimilació amb parenostre.
Climent Picornell, «Els nous ‘parenòstics’ de les illes Balears» (Diari de Balears, 18 d’abril del 2007)
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis