Definició
Persona aturada, inútil, que fa nosa.
Etimologia
D’estaca, probablement d’un germànic gòtic stakka, mateix significat.
Usos
Tenen, evidentment, una gana que els alça, però no s’atreveixen a demanar caritat obertament. Demanar caritat i acceptar propines són, a la Rússia d’avui, coses molt mal vistes. Tenir gana és menys mal vist, però molt desagradable per als interessats. Els tres vailets resten plantats com uns estaquirots davant de la portella per la qual s’acaba de ficar al tren un home amb un pa. Jo trec el cap a la finestra i els faig senyal perquè s’acostin.
Eugeni Xammar, «La Rússia d’avui. De Sebeix a Moscou» (La Veu de Catalunya, 11 d’agost del 1925), reproduït a Periodisme (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), pàg. 23He estat llegint les evocacions que tanta gent ha fet a aquest mateix diari de l’home que plega. Es destaca la profunditat de les seves conviccions, la seva immensa capacitat, el seu compromís, l’autenticitat, la seva vàlua, el gruix com a polític en una època en la qual els líders més destacats o semblen estaquirots arrapats a una sola idea o evidencien una anguniosa fragilitat.
Enric Ramionet, «L’home que plega» (El Punt, 4 de setembre del 2003)
Tema de la setmana
Aquesta setmana els subscriptors de CD1M ens han proposat uns quants insults. El d’avui és un suggeriment d’Albert de la Hoz Bufarull (del Clot, Barcelona), que, com en Tomàs Molina, ens diu que «tinc feblesa pels mots acabats en -ot, com homenot, Perot, diot (per dia lleig, amb nuvolots)…».