Eren controlats tots els llibres que llegien i, sobretot, les noies eren mantingudes en activitat constant per tal de distreure-les de possibles pensaments perillosos. Havien d’estudiar piano, cant, dibuix, llengües estrangeres, història de l’art i història literària; les instruïen i les superinstruïen. Però, mentre maldaven per fer-les socialment tan cultes i tan ben educades com fos possible, al mateix temps també tenien cura aprensivament que es quedessin a l’escapça respecte a totes les coses naturals (cosa per a nosaltres avui incomprensible). Una noia de bona família no havia de tenir ni la més petita idea de com era format el cos d’un home, no havia de saber com venien els nens al món, perquè l’angelet havia d’arribar al matrimoni no tan sols corporalment intacta, sinó també espiritualment «pura».

Stefan Zweig, El món d’ahir. Memòries d’un europeu, traducció de Joan Fontcuberta (Barcelona: Quaderns Crema, 2001)