Moltes vegades s’ha dit i repetit que Josep Pla és un escriptor burgès. Fins i tot hi ha qui el considera mentor i apologeta de la burgesia local. I jo no negaré que alguns llibres seus, i bastants paràgrafs d’altres, donin peu a creure-ho així. Però hauríem de ser una mica circumspectes en aquest punt. El mot «burgès» sol perdre sovint la seva claredat semàntica, i s’aplica a tort i a dret, més com un insult que no com una classificació social.

, «Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla» (introducció a El quadern gris) (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 42

[24 de març de 1918]  També és cert que hi ha, en aquest país, molta de gent que es passa la vida alçant objeccions, posant bastons a les rodes de tota persona interessada a portar a cap alguna iniciativa, o que en una o altra forma surti de l’espessa rutina. Aquestes objeccions s’edifiquen gratuïtament, a tort i a dret, la reticència és permanent. Tant si voleu matar els paràsits dels fruiters com els cadells de les patates, tant si voleu exterminar les mosques vilatanes com la usura dels pagesos, us sentireu dir constantment:
   —Vós voleu fer això…? I què heu de fer! Que dormim? No ho fareu pas… Desgraciat! No sabeu el que us dieu…

El quadern gris, pàg. 120