Ultra el paisatge fet infantívol del pessebre, cada figura és un senyal, ho són fins el bou i la mula. No cal dir-ne més. Però la nostra sornegueria, tan catalana, ha inventat el caganer, personatge que mai no ha estat a casa; però, si el teniu, el caganer també pot explicar-se gairebé amb teologia, vull dir teologia d’espardenya. Tots —tots— som caganers. Tanmateix no som caganers del tot, encara podem cantar per Nadal, i les cançons no fan pudor.

Josep M. Ballarín, «Nadal, una festa» (Lletres, desembre 2006-gener 2007)

Entre el sector de figura artesana es troben els enginyosos paradistes que any rere any es dediquen a deixar-ne més d’un amb el cul a l’aire. Els caganers d’aquest 2007 anirien des del caganer antiavalots passant per la consellera Tura i Gaudí amb la Sagrada Família. Futbolistes com Henry, Oleguer i Tamudo també tenen la seva figura d’honor al pessebre. Woody Allen, el rei i la ministra de Foment s’estrenen com a caganers.

Remei Bori, «El rei i la ministra Álvarez, caganers a la fira de Santa Llúcia» (El Punt, 1 de desembre del 2007)