Avui gairebé desconfio de les idees que no es poden expressar intel·ligiblement en una sola frase. Alguns d’aquests pensaments s’han convertit en aforismes, si entenem per aforisme l’elegant conserva d’una idea.

Jorge Wagensberg, Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta? i uns altres cinc-cents pensaments sobre la incertesa (Barcelona: Tusquets, 2003), pàg. 12

De vegades, hi ha ecos molt directes dels moralistes jueus, i la idea d’una citació implícita ens queda prop. Així, si Mosche Ibn Esra escrivia: «El pensament és el món de la llibertat», Lec sembla invertir la idea de manera irònica, i diu: «Jo també estic a favor de la tirania: cal obligar a pensar». Els aforismes de Lec oscil·len, per tant, entre diversos pols d’atracció: la comicitat, la ironia, el sarcasme, la broma moralitzant, el desemmascarament, el luxe lúdic de l’artifici verbal, el virtuosisme impossible de la síntesi màxima en el mínim espai.

Guillem Calaforra i Ewa Lukaszyk, «Un ganivet que ens remena per dins. Rescat o resurrecció de Stanislaw Jerzy Lec», introducció a Pensaments despentinats, d’S.J. Lec (València: Brosquil, 2003), pàg. 25