Definició
Figura de dicció que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a manifestar-ne una altra que tingui una certa semblança amb aquella, sense que hi hagi un element que introdueixi formalment una comparació.
‘Les perles de la rosada’ seria un exemple de metàfora.
Etimologia
Del grec metaphorá [μεταφορά], ‘translació, metàfora’.
Usos
Va esbatanar els ulls i ja no sentia el fred: aquella imatge li havia agradat. S’havia enamorat de l’aire! Aquella descoberta bé valia un sonet! A l’entrada del carrer de la Portaferrissa va caure en l’evidència que s’havia enamorat de la cosa més etèria, fonedissa, immaterial, indemostrable que podia trobar… De la cosa més noble, més lírica amb què un home sensible com ell podia topar… Segurament ni sospitava que no s’havia enamorat de la Desflors ni de l’aire ni de cap corda vocal. L’Andreu s’havia enamorat de la seva pròpia metàfora.
Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 2004 [1991]), pàg. 64L’alfabet, de la a a la zeta, sovint ha estat una metàfora del tot. Segons recull Francisco Rico, el rei castellà Alfons X, dit el Savi, considerava un fet providencial que el seu nom, «según la lengua de España», començava per alfa i acabava amb omega. Aquesta coincidència lletrada el va empènyer a presentar-se en la seva General Estoria com l’hereu de nissagues que abastaven des de Júpiter a Frederic I d’Alemanya, dit Barba-roja.
Màrius Serra, Verbàlia. Jocs de paraules i esforços de l’enginy literari (Barcelona: Empúries, 2000), pàg. 278
Tema de la setmana
Figures retòriques i recursos literaris