Definició
Planta de la família de les agavàcies (Agave americana), d’una gran talla i amb fulles carnoses molt grosses, d’un verd grisenc, espinoses a les vores i acabades en un fort mucró, que s’ha naturalitzat extensament a la costa mediterrània.
També: agave, maguei, pita, donarda, escarxot
Etimologia
De l’àrab magrebí as-sabbára, mateix significat, variant del clàssic subbâr, derivat de sábir, ‘sèver, suc de l’àloe’.
Usos
Desem el blau, els arbres, l’atzavara,
Jordi Sarsanedas, «Aquest estiu, per exemple», dins L’enlluernament, al cap del carrer (Barcelona: Proa, 2001)
ratlles de foc persiana endins,
collita d’ombra.
La tesa pell,
l’aigua viva dels ulls,
rere vels d’ombra.
Pes, fatiga, gruix i regruix,
memòria.En passar arran d’uns matolls d’atzavares —els únics que hi havia en el poble, una raresa—, vaig fer un gest com si volgués deixar les ombres clavades a les punxes. Hauria jurat que les ombres reien…
Ramon Vinyes, A la boca dels núvols (1946)
Tema de la setmana
Si la setmana passada us va tocar treballar a vosaltres per descobrir el tema que s’amagava rere els mots enviats (l’enigma plantejat per Màrius Serra queda brillantment resolt al primer enllaç dels que hi ha aquí baix), aquesta continueu tenint el protagonisme, que toca una nova tongada de suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Joan Redon, de Barcelona, al qual li crida l’atenció la sonoritat d’atzavara, «potser la paraula més maca del diccionari català», al seu parer.