Definició
Planta de la família de les agavàcies (Agave americana), d’una gran talla i amb fulles carnoses molt grosses, d’un verd grisenc, espinoses a les vores i acabades en un fort mucró, que s’ha naturalitzat extensament a la costa mediterrània.
També: agave, maguei, pita, donarda, escarxot
Etimologia
De l’àrab magrebí as-sabbára, mateix significat, variant del clàssic subbâr, derivat de sábir, ‘sèver, suc de l’àloe’.
Usos
Les enormes fulles, carnoses i fibroses, acaben en l’agulla dura i forta. De segur que en els temps de la prehistòria, els extrems d’aquestes fulles van ésser utilitzats com a armes. A més dels ganivets i sagetes de sílex, els homes de l’edat de pedra devien emprar els punyals d’atzavara. I si en els jaciments prehistòrics no n’ha quedat cap rastre, és perquè la matèria d’aquests punyals els ha fet fonedissos dintre la pols dels llargs segles.
Antoni Rovira i Virgili, «Les atzavares», dins Teatre de la natura. Teatre de la ciutat (Barcelona: Proa, 2000), pàg. 73En passar arran d’uns matolls d’atzavares —els únics que hi havia en el poble, una raresa—, vaig fer un gest com si volgués deixar les ombres clavades a les punxes. Hauria jurat que les ombres reien…
Ramon Vinyes, A la boca dels núvols (1946)
Tema de la setmana
Si la setmana passada us va tocar treballar a vosaltres per descobrir el tema que s’amagava rere els mots enviats (l’enigma plantejat per Màrius Serra queda brillantment resolt al primer enllaç dels que hi ha aquí baix), aquesta continueu tenint el protagonisme, que toca una nova tongada de suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Joan Redon, de Barcelona, al qual li crida l’atenció la sonoritat d’atzavara, «potser la paraula més maca del diccionari català», a parer seu.