La filla major es bellugava dins la cuina fent-la viure, vibrar, a força de sons, fum, cascades d’aigua despenyant-se al llavador. Un gat negre, gran, assumia el paper de protagonista en aquella barrumbada, mentre es coïa la carn i el peix dissolia en l’oli l’oblidat cor de la mar. Per la finestra entrava el sol, i un dring proper de martells li posava veu. Fora feia olor de pa acabat de coure. Olives, formatge, vi, un encisam, tot plegat s’aixecava en primer terme des de la seua elemental presència vinguda del camp…

, «Corbs a migdia», dins La gent que viu al món (Alzira: Bromera, 1997), pàg. 83

[7 de juliol de 1907] Després d’una barrumbada forta sortim a passejar una mica. Sembla que som dins el març. Un no pot anar gens prim de roba.

Viatge a Alemanya i altres nacions (1908)