Definició
Locució per indicar que una cosa és molt petita.
Aquell pis és com un cop de puny; a penes si hi ha lloc per a dues persones.
Usos
[14 de setembre de 1918] Mentre la senyora Doloretes desgranava aquests compliments —i d’altres—, m’ensenyava la casa. A la part de davant, sobre el carrer, hi havia el menjador. Darrere el menjador, una cuineta com un cop de puny. Al fons s’obria el dormitori del matrimoni Colomines, que era sumptuós, sever, amb alguns retrats de família i alguns cromos amb imatges sagrades a les parets.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 327Amb precaució, per no encallar, van atansar-se a cinquanta metres d’una caleta petita com un cop de puny, van ancorar i, amb la barca, prosseguiren fins a la platja, molt abans d’arribar a la qual l’Alba ja va llançar-se a l’aigua càlida i es confià a les onades que l’arrossegaven a la badia.
Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen (1974)
Tema de la setmana
Què diem quan una cosa és molt fosca? O quan algú està molt sol? Sovint fem servir comparacions sense pensar-hi gaire, i fins i tot sense adonar-nos que es tracta de comparacions. Quan alguna cosa és molt i molt antiga, sovint diem «això és més vell que l’anar a peu». Pronunciada amb accent oriental, quan era petit no acabava d’entendre aquesta expressió i em preguntava: ¿i qui deu ser aquesta Anna Peu? Aquesta setmana veurem unes quantes de les moltes comparacions que poblen la nostra llengua.