¿Que Terrats no és a França i que no sem, tu i jo, home i ca francesos? Els altres cans del vilatge lladren en francès amb entusiasme i sem pocs a tenir algú a casa que se’ns adreça en català. Jo, aquí, provant de guardar el lladruc català per fer-te plaer, a vegades sóc mal vist… Hauríem de seure i de parlar-ne, t’ho dic amb sinceritat.

Joan-Lluís Lluís, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 9

Era una veu ronca, plena de fermesa i d’autoritat, que féu callar tot seguit l’animal. Sense aquells lladrucs eixordadors, la Sara se sentí més valenta i es va atrevir a atansar-se una mica més.

Mercè Canela, Els set enigmes de l’iris (Barcelona: La Galera, 1984), pàg. 30