Era el dia 11 d’octubre i estàvem hostatjats a una fonda d’Alcoi. El vespre anterior, per celebrar el meu 32 aniversari, havíem armat un poc de gresca en un xalet dels afores, on una senyoreta bastant garruda m’havia volgut fer creure que ella tenia exactament la meitat dels meus anys. «Podrías ser mi padre», em deia; i jo trobava que ja estaria bé que li fos cosingermà.

Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 14