Definició
Perdre, alguna cosa, la seva coloració normal, esdevenir d’un color menys viu; esdevenir, un color, menys viu; empal·lidir, esblanqueir-se.
Hores abans de la tempesta el cel ja s’havia esblaimat.
Etimologia
Probablement de l’occità i potser català antic esblasmar, mateix significat, a més de ‘blasmar, ferir’, derivat del llatí vulgar blastemare, ‘blasfemar’.
Usos
L’avinguda estava gairebé buida; el sol s’havia anat esblaimant i l’aire era una mica fred. D’un passeig lateral sortiren dos oficials a cavall amb l’uniforme blau cel.
Mercè Rodoreda, Mirall trencat (Barcelona: Edicions 62, 1984 [1974]), pàg. 49
Tema de la setmana
Mercè Rodoreda (1909-1983)