obirador -a adj

Definició

Que es pot obirar.

obirar  (v)

Veure de lluny o amb esforç una cosa sense distingir-la bé.

Etimologia

Contracció d’albirar, del llatí arbitrare, ‘judicar’, i també ‘examinar, veure sense ser vist’, derivat d’arbiter, ‘testimoni ocular’, d’on deriva també àrbitre.

Usos

  • L’home, davant de l’enigma, crea una mena de relació que pot ser còmica o tràgica, segons les circumstàncies. Un dels enigmes més corrents i que se solen citar més és, sens dubte, el matrimoni; n’hi ha d’altres que són tan importants, però que no són tan obiradors. En aquests dies estivals i barcelonins, que la calor apreta, la nostra ciutat s’omple d’una mena d’enigmes suggestius, de forma el·lipsoidal i de color verdosa; aquests enigmes són els melons.

    «L’enigma» (La Publicitat, 3 de setembre de 1922), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 3

Tema de la setmana

Citacions estiuenques

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ginydesempallegar-se