Definició
Acte propi d’una persona que fa el fatxenda.
fatxenda
1 f Presumpció, parenceria.
El teu cosí gasta molta fatxenda.
2 adj i m i f Que procura aparentar riquesa o donar-se importància amb la seva actitud, les seves paraules, etc.
És un fatxenda, aquell! Sempre ens està parlant dels molts diners que guanya.
3 fer el fatxenda (loc verb) Gallejar, fatxendejar.
Usos
Una de les gràcies més positives d’aquest país [l’Empordà] és la dificultat que sembla tenir per a no produir en abundància el tipus d’home que, a mi almenys, és el que m’empipa més. L’home que m’empipa més és el que parla escoltant-se, el que es mira les puntes de les sabates quan camina, el que es fa dringar els duros i les claus a la butxaca dels pantalons amb un posat de fatxenderia, el que per parlar de les seves coses, indefectiblement nímies, us crida a part i n’enraona amb un aire de confidència i de misteri, etc.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 112