xurro -a adj i m i f

Definició

1  Aragonès, especialment del Baix Aragó i de la zona limítrofa dels Serrans de parla espanyola.

Els xurros han baixat a segar l’arròs.

2  (per ext.)  Natural de la major part de les comarques valencianes de llengua espanyola.
3  Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
4  Treballador estacional que parla foraster; treballador de baixa condició (PV).

Etimologia

D’origen incert, potser preromà, però també amb aportació de caràcter expressiu, aplicat primer a les ovelles d’aquesta raça, considerades de més baixa qualitat, després als habitants de les zones valencianes de parla castellana i finalment a la pasta de bunyol allargada, típica d’aquelles comarques.

Usos

  • La capacitat que els pobladors de la zona catalana han demostrat, en els últims dos-cents anys, per a catalanitzar els incessants i inacabables nou vinguts, ha estat sensacional. Pocs valencians dels nostres dies —sobretot en determinades contrades— no tindran un antecessor «xurro» relativament immediat.

    Joan Fuster, Nosaltres, els valencians (Barcelona: Edicions 62, 1962), pàg. 37

Tema de la setmana

40 anys de Nosaltres, els valencians (1962-2002)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

perquisiciócapellà de missa i olla