ventpluig m

Definició

Pluja fina acompanyada de vent.
També es pot escriure separat: vent pluig

Etimologia

Compost de vent i d’un mot pluig que no existeix isolat, sinó que s’ha format per adjectivació de pluja adaptant aquest mot al gènere masculí de vent.

Usos

  • —Vols saber-ho? Promet-me que no t’enfadaràs…
       —Promés.
       —És un jove que porta una raó al palau del rei. Se li ha fet fosc ací; el teu germà Llevant enviava ventpluig, i el xicot s’ha hagut de recollir en aquesta cova.
       —Jo vull veure aqueix jove.
       —Sí, però no el despertes.
       Sa mare el va dur on Bernadet estava adormit com un infant.

    Enric Valor, «El xiquet que va nàixer de peus», dins Rondalles valencianes 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 93
  • La nit era fosca com una gola de llop i plovisquejava. Un cop a casa, agafa no solament el que necessitava sinó una capa vella, que havia estat del seu pare, i un revòlver de dos canons tan vell com la capa. Va carregar-lo i se’l posà a la faixa. Encengué el fanal del carro i sortí al carrer solitari. «Ni una ànima!», va pensar. I aquest fet que potser l’hauria hagut de tranquil·litzar, va fer-li mala espina. Passat el raval del Calvari, on s’acaben les cases, una regolfada de ventpluig estigué a punt d’arrabassar-li la capa. Va lligar-se-la al coll amb el cordonet i continuà camí amunt.

    Artur Bladé i Desumvila, L’edat d’or (Valls: Cossetània, 2008)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb el temps

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

allauany de neu, any de Déu