Definició
Dret real de gaudiment sobre cosa d’altri, que atorga a l’usufructuari les facultats de posseir la cosa, usar-la i percebre’n tots els fruits, si bé amb les limitacions d’haver de conservar-ne la forma i la substància.
El dret real d’usdefruit és generalment vitalici, però si es tracta d’un usdefruit familiar s’extingeix també normalment en cas de segones noces de l’usufructuari.
Etimologia
De ús de fruit, antigament usufruit, del llatí ususfructus, mateix significat. El verb que indica tenir o gaudir alguna cosa en usdefruit és usdefruitar o usufructuar.
Usos
La primera llei —continuen els més vells— que havien d’acceptar era la de vassallatge. La segona, la renúncia a la casa pròpia en benefici del governador, que tot seguit la cedia en usdefruit al vassall. La tercera era el dret de les primeres sangs de núvia. Era el preu a pagar per viure dins d’una ciutat tan bella, tots els carrers brillaven, el dia que Pàvel i Galina van ser condemnats al desterrament, a viure fora de la ciutat.
Francesc Serés, Contes russos (Barcelona: Quaderns Crema, 2009), pàg. 210A mitja hora del poble, jo, amb molt de misteri, vaig dir a l’Adolf que necessitava prompte diners, una quantitat forta. Li preguí que fes ell les gestions per a obtenir-la i que hi posàs la discreció que li era peculiar. Jo tenia d’on respondre —ja ho sabia l’Adolf— com a amo de la propietat nua dels béns de mon pare, que la mare gaudia només en usdefruit.
Enric Valor, L’ambició d’Aleix (Alzira: Bromera, 2015), pàg. 254
—Sí, sí, home —digué l’Adolf afectuosament—; no cal que m’ho expliques. Els vols en hipoteca? És qüestió de molt?
Tema de la setmana
Termes jurídics
Ací al poble diuen de qui té l’usdefruit que és el disfructuari* perquè s’ho “disfruta”.