Quan una persona es dedicava a la pagesia per primera vegada i sense encomanar-se a ningú ni demanar el parer dels seus veïnats es posava a llaurar, sembrar o entrecavar fora de temps i sense la saó convenient, obtenia com a resultat que la collita no li anava bé, encara que ho dissimulàs. Els pagesos que s’hi havien dedicat tota la vida, que tenien la pell ben colrada pel sol i per la pluja, i que gaudien de la saviesa innata que té el món de la pagesia, quan parlaven d’aquella persona que havia volgut fer la seva sense demanar de parer, deien d’ell: És un turmassot!

Joan Lladonet, «Turmassots!» (Diari de Balears, 28 de gener del 2004)