tic-tac interj i m

Definició

Onomatopeia del soroll sec i repetit que fa el mecanisme d’un rellotge, i també del que fan el cor, les sabates d’algú que camina, etc.

Els balladors de claqué anaven fent tic-tac, tic-tac amb les sabates.

Escrivia a màquina com un principiant: tic… tac… tic… tac…

Sentia el tic-tac del cor.

Etimologia

D’origen onomatopeic, del soroll del rellotge, expressiu d’un moviment brusc o un so sec.

Usos

  • Haurem de decidir quant desitgem que duri aquest instant. A estones,
    només sentim algun tic-tac que ens sembla perillós.
    Si les clarors ens ofeguessin potser esbrinaríem on es
    troba el causant, però la raó
    sempre queda subjecta als imponderables
    de la ment.

    Melcion Mateu, «Conciliació», dins Ningú, petit (Barcelona: Edicions 62/Empúries, 2002), pàg. 55
  • A la nit, escolta el tic-tac del despertador que va destruint el temps, com una rata que rosega un os o un corc que es menja la fusta. Cada tic és un cop de maça que esberla la roca del seu passat, cada tac un cop que la fa caure a trossos, igual que els panys de paret d’una casa que enderroquen.

    Amadeu Cuito, El jardí sense temps (Barcelona: Quaderns Crema, 2004), pàg. 97

Tema de la setmana

Onomatopeies

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “tic-tac”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    A Elna, també diem “tica-taca”. I aquest “tica-taca” també el fem servir quan paguem una suma de diners important sense hesitació (a la manera de “bitllo-bitllo”).
    Ex: Se va comprar una casa cara al foc. No sabem d’on va treure els sous. La va pagar tica-taca!

    Respon

Deixa un comentari a Joan BOSCH

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

patatxapbrillo!