solipsisme m

Definició

Doctrina o concepció segons la qual el jo individual de qui la professa, amb les seves sensacions i els seus sentiments, és l’única realitat existent i de la qual es pot estar segur.

Etimologia

Del llatí solus, ‘sol’, i ipse, ‘mateix’.

Usos

  • Totes les filosofies són formes amb prou feines velades —dissimulades, en diríem— de solipsisme.

    Joan Fuster, Judicis finals (Palma: Moll, 1960), pàg. 32
  • També existeix la prohibició d’enraonar o el càstig si s’enraona massa. El patró estableix els codis del silenci i, com escriu L. Terracini a I codici del silenzio, aquests són els que usa el dominador en forma de solipsisme, de manera que el dominat ha de callar perquè en desconeix els codis.

    Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 41

Tema de la setmana

Ismes

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sincretismeverisme