sainet m

Definició

Peça teatral en un acte, de caràcter còmic i popular.

Etimologia

Del castellà sainete, derivat de saín, ‘greix’, del llatí vulgar saginum, ‘greix dels animals’; primer significà un ‘mos gustós’, després ‘qualsevol cosa que complau’ i d’aquí, figuradament, ‘peça teatral divertida que s’intercalava en una comèdia o es feia al final’. D’aquesta mateixa arrel provenen els mots ‘sagí’ o ‘saïm’ (greix d’un animal) i ‘ensaïmada’.

Usos

  • Els mateixos burgesos que muntaven Jocs Florals i escrivien englantines en català, parlaven castellà a casa. El poble —les classes mitjana i obrera— dedicava els seus sarcasmes més àcids a aquells trànsfugues de la llengua. Una gran massa de literatura popular del XIX i del principi del XX treu un excel·lent partit còmic de la burla adreçada als castellanitzants. Hi ha una paraula en el vocabulari de la capital, «coentor», que ve a ésser sinònim de «cursileria», però que al·ludeix particularment a l’afectació que suposava, en un valencià, de parlar castellà. Els graciosos sainets d’Eduard Escalante presenten una variada galeria de «coents», que feien les delícies de l’auditori teatral del nostre segle passat.

    Joan Fuster, Nosaltres, els valencians (Barcelona: Edicions 62, 1962)

Tema de la setmana

Teatre

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mimescotilló