qui molt xerra, algunes n’erra

Definició

Refrany que indica que les persones que parlen molt solen dir disbarats.
N’hi ha moltes variants: Qui xerra, s’erra; Qui molt xerra, molt erra; Qui molt xerra, sovint s’erra; Qui molt xerra, molt esguerra, etc.

Etimologia

xerrar — D’origen expressiu, d’un parlar va, insubstancial.

Usos

  • No em fa res que em diguin cul d’olla, perquè ho sóc. No he destacat mai en res i ser un qualsevol té més avantatges que inconvenients. No m’agrada cridar l’atenció, al revés, procuro passar desapercebut. És el meu caràcter, no hi puc fer més. Massa m’ha fet patir fer-me notar perquè porto un nom i uns cognoms que Déu n’hi do. Suposo que allà dins em vaig acostumar a fer-me invisible, que és una bona estratègia perquè et deixin tranquil. Allà dins, quan algú t’agafava mania ja havies begut oli. Més valia estar bé amb tothom i fer la viu-viu. El meu lema ha estat sempre callar. Qui molt xerra, molt s’erra. Si no destaques en res, fas el que et dóna la gana i ningú no s’hi fixa.

    Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011), pàg. 206

Tema de la setmana

L’art d’espifiar-la

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer-la bonatàndem