quequesa f

Definició

Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries en l’emissió de les paraules.

Etimologia

De quequejar, d’origen onomatopeic; imita la persona que repeteix involuntàriament les síl·labes de les paraules.

Usos

  • L’altre relat saborós prové d’una entrevista a la ràdio amb el veterà periodista Santiago Tarín, quan acabava de publicar el seu Barcelona en rosa y negro. Aquell dia Tarín va explicar que ell es deia Tarín i Barba però que en realitat el seu avi es deia Barberà. El relat partia de la quequesa de l’avi. Era tan tartamut que quan anava a matricular els fills al jutjat a vegades acabava el nom i a vegades no. De manera que entre els diversos fills que va tenir —alguns de renom públic—, n’hi ha que legalment es van dir Barba i n’hi ha que es van dir Barberà, amb la subsegüent fratronímia entre els descendents.

    Màrius Serra, «Pseudogermanor» (Avui, 22 de gener del 2004)
  • El Departament d’Interior vol tenir un test precís per avaluar el grau de tartamudeig dels aspirants a mosso d’esquadra afectats de quequesa. La malaltia, d’origen neurològic i psicològic, és motiu d’exclusió dels candidats, però la conselleria creu que en els graus més lleus hauria de ser admissible.

    Sílvia Barroso, «Encarreguen un test per mesurar el grau de tartamudeig dels aspirants quecs a mosso» (El Punt, 10 de novembre del 2004)

Tema de la setmana

Mots d’origen onomatopeic

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

barrumbadaclaca