M’imagino que hi deu haver algun incaut de ploma fàcil que veient l’èxit d’algú es deu pensar que en literatura infantil es lliguen els gossos amb llonganisses. Deu ser veritat que, tal com una vegada em va dir algú en una fira del llibre infantil, hi ha algun autor que fa via muntat en el dòlar. Serà possible, doncs, que hi hagi autors que hagin decidit dedicar-se al llibre infantil per fer-se la barba d’or, o, si més no, per treure’n una bona picossada.

Pep Albanell (Joles Sennell), «Escriure a Lil·liput», ponència presentada al III Congrés de Literatura Infantil i Juvenil en Llengua Catalana (València, novembre de 2004)

Aquests senyors de la Generalitat no suporten que un pobre treballador els comenci a guanyar una bona picossada —sol dir—, i per això et van donant premis petits que et permeten anar fent i quan veuen que estàs a punt d’enfilar-te a l’escala et deixen anar la martellada.

Màrius Serra, Farsa (Barcelona: Planeta, 2006)