Definició
Trucada telefònica feta a un mòbil que el destinatari no respon.
He estat tota la tarda en una reunió amb el mòbil desconnectat i ara tinc sis perdudes.
fer una perduda Fer una d’aquestes trucades amb la intenció d’avisar d’alguna cosa.
Quan estigui a punt d’arribar, et faré una perduda i tu m’esperes a la porta.
El meu fill sempre em fa perdudes i després li truco jo.
Etimologia
Substantivació de l’adjectiu perduda aplicat al mot trucada o telefonada, del llatí perdere, ‘perdre’, derivat de dare, ‘donar’, amb el prefix per-, ‘del tot’.
Usos
Desconnectat com estic dels codis de llenguatge actuals, tardo uns segons a fer-me capaç del significat real de la frase. Una frase que en els meus temps, i sobretot en temps dels meus pares, hauria presentat un sentit com a mínim equívoc. Si una senyoreta li hagués demanat a un interlocutor masculí «fes-me una perduda», la seva súplica hauria estat interpretada d’immediat com un desig deshonest. Recordin el cuplet: «em diuen perduda perquè sé estimar…». El diccionari encara equipara la veu perdut/perduda amb perdulari/perdulària, i defineix el subjecte passiu d’aquest adjectiu com a «persona que ha arribat molt avall en la degradació moral».
Vidal Vidal, «En diuen perduda» (Presència, 23 de gener del 2004)Els mòbils han creat un exèrcit d’experts en no gastar. I els infants en són els reis. Sempre fan una perduda als pares per avisar que els contactin. I de vegades fins i tot fan servir els seu aparells per estalviar saldo.
Pietat Martín Vivas, «Mobilàndia» (Diari d’Andorra, 28 de març del 2010)
Tema de la setmana
Fixeu-vos que el primer passatge que il·lustra el mot d’avui ja té més de sis anys… milions de perdudes després, aquest mot continua sense treure el nas pel diccionari. Tot arribarà.