Definició
Per què, perquè.
En alguerès ho escriuen igual tant si és interrogatiu com causal. Sovint s’usa en forma apocopada: pe’cosa, perco’, pe’co’.
–Com és anada avui l’escola?
–Mal!
–I pe’cosa?
–Lo professor m’ha catxat [expulsat] fora de la classe…
Só anat a la policia pe’cosa m’han robat la bicicleta.
Etimologia
Aglutinació de ‘per [quina] cosa’. «A la llengua sasseresa, que és la veïna geogràfica de l’alguerès, s’empra amb la mateixa funció pa’ gosa. Ara no sep si és un préstec de l’alguerès al sasserès o a l’inrevés. Cert és que hi ha un muntó de paraules alguereses i sassereses que són iguals» (Gavino Balata).
Usos
—Llenya no n’hi ha?
Claudio Sanna, «No és anyada de llenya», dins Terrer meu (Temps Record, 2007)
—No n’hi ha!
—I percò, compà? [compare]
—Llenya no n’hi ha!
—I percò, compà? I percò, i percò…
I percò, compà? Compà, percò?
—No és anyada de llenya!Oh cristians reflectiu:
«Los barandons» (cançó popular algueresa)
escolteu bé la cançó
i traieu un gran botilló
per mos beure un poc de vi
Sant Josep a mos proveir
amb pau i alegria
percò és nat lo Jesuset
qui és vero fill de Maria.
Tema de la setmana
Mots algueresos triats per Pau Vidal, amb l’assessorament de Gavino Balata
Si me fiï del que veig escrit, els Algueresos formen el pretèrit indefinit com els Rossellonesos, és a dir, amb l’auxiliar ‘ser’, sobretot amb els verbs de moviment i els verbs reflexius.
Exemple de conjugació a Perpinyà:
ANAR:
Jo, sum anat (també escrit ‘sun’ o ‘sóm’)
Tu, ets anat
Ell, és anat
Nosaltres, sem anats
Vosaltres, seu anats
Ells, són anats
SE PASSEJAR:
Jo, me sum passejat
Tu, t’ets passejat
Ell, s’és passejat
Nosaltres, nos sem passejats
Vosaltres, vos seu passejats
Ells, se són passejats
Tens perfectament raó. Mosaltros també emprem ésser com a auxiliar pels verbs de moviment i reflexius:
Jo só anat
Tu sés anat
Ell és anat
Mosaltros sem anats
Vosaltros séu anats
Ellos són anats
Crec que fas una bona observació, Joan Bosch. Els que tenen bons coneixements de dialectologia en podrien parlar i seria molt interessant.
Jo recordo alguna carta de Josep Pla al seu germà on, si fa no fa, li deia alguna cosa com ara: “¿ETS vist com han crescut aquests arbres?”
A l’Empordà, el contacte amb el rossellonès (i amb el francès) devia haver permès el manteniment de “ser” en el cas que dius. Que s’hi mantingui avui, això ja és molt més incert.