patatxap interj i m

Definició

Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure, especialment a l’aigua.

Va fer un bot des del trampolí i patatxap!, es va llançar de cap a la piscina.

També: patatxup

Etimologia

D’origen onomatopeic.

Usos

  • Se’n va anar i al cap d’un moment vaig sentir passos damunt de la sorra i pam! pam! I una veu d’home que preguntava:
       —És vostè, el jardiner?
       —Sí senyor —vaig dir amb la boca plena.
       —Li deixo una ampolla al peu de l’entrada, sent? Vaig sortir a buscar l’ampolla, que era de xampany i sense destapar. Me l’havia portada un extra. I tot d’una sento patatxap! I arrenco a córrer. Era l’extra que havia caigut. El vaig ajudar a aixecar-se i anava coix. Com que era de Barcelona es veu que no sabia caminar a les fosques.

    Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967)
  • Quan el té aixecat a l’altura del pit, s’inclina una mica endavant per ajustar el tret i, abans de deixar-lo caure, mormola, adéu per sempre, amic! No li cal obrir els ulls encara per saber que l’ha encertat de mig a mig. El patatxap de la pedra, que ha acabat amb la udoladissa feble del moribund, li confirma l’èxit de l’operació.

    Pep Coll, El salvatge dels Pirineus (Barcelona: Edicions 62, 2005)

Tema de la setmana

Onomatopeies

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ric-rictic-tac