patapam m

Definició

Onomatopeia amb què hom expressa la caiguda d’una persona o d’una cosa, la justesa o l’encert d’un cop, d’un tret, d’una acció.

Què ha estat aquest patapam tan fort?

També: pam, patam

Usos

  • Aleshores, sense solució de continuïtat amb el que li acabava de dir, que no sé què era, li vaig engaltar, patapam, que havia tingut un amant.

    Josep M. Benet i Jornet, E.R. (1994)
  • Patapam! un cop de porta, i Lola queda tota sola.

    Josep Carner, «L’armari» (La creació d’Eva i altres contes, 1922)

Tema de la setmana

Els mots onomatopeics intenten imitar sons o sorolls emesos per éssers animats i objectes o produïts per fenòmens de la natura. L’onomatopeia, però, no és mai cap reproducció exacta, sinó relativa. Aquesta setmana en veurem unes quantes.

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esllavissar-senyic-nyic