paraire m i f

Definició

Persona que es dedica a preparar la llana per a ésser teixida, és a dir, a pentinar-la, cardar-la, perxar-la, etc.
   «Lo paraire no val gaire, | més poc val l’emborrador; | més m’estimaria un sastre | si no fos tan mentidor» (cançó popular del Pallars).

Usos

  • —I encara, vosaltres rai —deia un mestre paraire que semblava que manava molt—. Vosaltres podeu esperar. Però nosaltres no podem pagar la llana perquè no ens han pagat ni el fustany. Mentrestant, els de la Biga són amos de la ciutat. A ells no els fa res guardar el diner a la taula, i encara compren a baix preu els teixits de Lió i ningú no treu els croats de les arques per comprar-nos els nostres.

    Maria Aurèlia Capmany, Quim/Quima (Barcelona: Planeta, 1991 [1971]), pàg. 83

Tema de la setmana

oficis

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

enrevisclat -adaaiguader -a